Tanquem el cicle!

Sembla que la feina ja s’acaba, només ens queden 10 dies i cada vegada hi ha menys feina! El temps és encara més abstracte del que havia estat fins ara, hem treballat cada dia de la setmana, lluny de qualsevol civilització, no sé el dia en el que visc ni l’hora que és…i de sobte, han passat quasibé dos mesos i ja queda res per tornar a Barcelona! Ti tirí tirí, quines ganeees!!!

Durant aquest temps a Öland, ens hem dedicat a recollir dades i dades i dades ;) 

Què hem fet?

1 – Controlar més de 1000 caixes niu repartides en 12 àrees boscoses: cada dia hem imprès els mapes i hem hagut d’obrir les caixes, netejar-les perquè fossin disponibles pels papamosques, i veure cada 4 dies quins ocells havien fet niu, quants ous havien posat…

2 – Capturar mascles i femelles adults (posant trampes a les caixes niu) per anellar-los, identificar-los, mesurar-los, treure mostres de sang (per saber a posteriori quins tenen malària i fer estudis genètics), mostres de plomes (a través dels isòtops de nitrogen, hidrogen i carboni poden estudiar com els individus de diferents poblacions es distribueixen en diferents zones de l’Àfrica per passar l’hivern), i injectar-los anti-malària a uns i suero (com a control) a d’altres.

3 – De cada caixa niu on hi ha ous de papamosques, hem de controlar el dia que es pon el primer ou. De mitjana ponen uns 6 ous i després els incuben durant uns 12 dies, de manera que els haurem d’anar controlant per saber el dia exacte que eclosionen.

4 – Ens guiem segons els dies de vida dels polls:

Dia 0: els polls surten de l’ou.

Dia 3: canviem polls de niu, per afegir-ne 2 als nius d’ocells experimentals i així augmentar les condicions adverses i veure com reaccionen els ocells malalts (hipòtesi: els ocells amb malària responen pitjor que els sans en condicions desfavorables pel que fa a l’èxit reproductor).

Dia 6: anellem els polls, traiem mostres de sang i els pesem.

           femella incubant els ous                                   polls de dia 0                                              anellant el dia 6

Dia 10: grabem durant una hora el niu per després veure els vídeos i observar el comportament dels pares (freqüència amb què alimenten els polls). També posem trampes a la caixa niu per capturar els insectes que hi ha i veure posteriorment quins i quants són vectors de malària.

Dia 12: mesurem el tars dels polls (el dia 6 encara és massa tou per mesurar-lo) i els pesem per segona vegada. Traiem les trampes d’insectes, els netegem i els posem en alcohol.

És increïble que en tan poc temps passin de ser pollets que pesen uns 6 grams i que no poden ni obrir els ulls a pràcticament joves amb plomes a punt per volar:

Respecte tot això que hem fet, vull explicar-vos que tot i que he après força coses, no em sento gens còmode, penso que és extremament agressiu pels ocells i més tenint en compte que l’època de reproducció és una de les més delicades.

I alguns de vosaltres direu: però si no es duguessin a terme projectes d’investigació, no sabríem tot el que sabem ni podríem tenir la solució a molts dels problemes que se’ns han plantejat al llarg dels segles!

I jo dic: voleu dir que realment utilitzem com cal tota aquesta informació i coneixement que tenim? O només ens dediquem a recopilar dades i a contestar preguntes, sense després gestionar com cal el que ja podem executar? Penso que d’informació en tenim de sobres, però després seguim actuant com si no la tinguéssim, PERDEM EL NORD. Està molt bé estudiar si els ocells tenen malària europea, però si després d’això no hi ha una solució, val la pena fer-los la vida més difícil del que ja la tenen?

Ja són aquuuuí!!!

Un mes intens!

Després d'un mes aquí, us puc explicar només una mica sobre el projecte...

No ens acaben d'explicar les coses, o sigui que us explicaré el que he entès després d'escoltar amb antenció diversos comentaris de sobretaula i alguna pregunta que he fet.

A Öland som dos grups diferents de la Universitat d’Uppsala, cadascun amb una investigadora i el seu projecte. 

Al sud, estan investigant sobre la hibridació del papamosques i el papamosques de collar, són dues espècies diferents però sembla ser que a vegades es reprodueixen entre elles i, com l’època de reproducció és després de la migració de primavera, ho fan aquí, al nord d’Europa. 

                                         1                                                                           2                                                          3

1) Papamosques (Ficedula hypoleuca) mascle nascut l'any passat. 

Papamosques (no té collar blanc), mascle (perquè és més negre que marró) i jove (perquè les plomes de la part anterior del cos són grises, de la generació quan va néixer i negres a la part posterior, del plomatge adult).

2) Papamosques de collar (Ficedula albicollis) mascle adult.

Papamosques de collar (té collar i la taca blanca a sobre el bec és força gran), mascle (és negre, no marró) i adult (plomatge uniformement negre a tot el cos).

3) Papamosques de collar (Ficedula albicollis) femella. 

Papamosques de collar (té una mica de collar i les taques blanques de l'ala són més grans que les de la foto nº1 i és femella perquè és marró en comptes de negre.

La identificació no es fa tan a saco com l'he fet ara, però perquè ho entengueu penso que així n'hi ha prou, tampoco nos vamos a poner técnicooos ;-)

Moltes vegades no és fàcil identificar un híbrid perquè no sempre són iguals, difereixen molt entre individus i senzillament tenen caràcters d’una espècie i caràcters de l’altre però d’una manera poc clara. Hi ha vegades que és fàcil identificar-los perquè el collar blanc que tenen al voltant del coll, queda tallat per la part posterior (clatell). 

Pel que han observat, alguns mascles híbrids són fèrtils, però les femelles híbrides no ho són en cap cas, de manera que els ous que ponen mai eclosionen. Per nosaltres, és fàcil saber si una femella és híbrida perquè controlem tots els nius de la zona i sabem el dia que han d’eclosionar els ous, però per exemple, per un anellador que no sap res de la història de l’ocell, penso que ha de ser, en la majoria dels casos, realment difícil. 

Per seguir investigant sobre aquest tema, han muntat 6 aviaris, han capturat mascles de papamosques i femelles de collar i han posat una parella per aviari i una caixa niu. Els pollets d’aquestes parelles seran híbrids i els anellarem per controlar-los. 

Pel que fa al nord (on estic jo) s’està estudiant com influeix la malària europea aviar en l’èxit reproductor dels papamosques. S’han estudiat coses semblants amb mallarengues a Oxford, però les mallarengues no migren del nord d'Europa a l’Àfrica com ho fan els papamosques i, per tant, hi ha bastantes diferències: paràsits, vectors i gestió de l’energia de l’ocell. 

En estudis anteriors es va mesurar l’èxit reproductor en parelles infectades amb malària i amb parelles sanes i els resultats van ser que no hi havia diferències significatives. En canvi, s’ha vist en mallarengues que no és perceptible la malària si les condicions són favorables, però quan són adverses, les diferències entre pares infectats i sans es dispara. Ara volen provar el mateix amb ocells que fan migracions de llarga distància perquè aquest factor pot ser determinant (penseu en la gran quantitat d’energia que necessiten!). 

Així la hipòtesi és: si els condicions no són favorables, té un COST significativament ALT que els papamosques siguin malalts crònics de MALÀRIA? 

A la propera entrada us ensenyo els pollets, que n'hi ha que ja han nascut aquesta setmanaaa!