La Calçada dels Gegants

Després de dormir a Belfast, la meva amiga i jo, vam agafar el cotxe ben d’hora al matí, perquè a partir de les 8h s’havia de pagar i com ja sabeu sóc més catalana que tots vosaltres ;) 

Vam agafar carretera i manta, i la histèria estava assegurada una altra vegada perquè a les autopistes irlandeses hi ha una mitjana de 3 rotondes cada 5 minuts!!! No ens ho podíem creure, i cada vegada que agafàvem la rotonda ens preguntàvem si ens vindria un cotxe de cara…No puedorrrr! Menys mal que tenia al bolso un CD que m’havia preparat el Pepito i que ens va salvar el viatge: MOLTES GRÀCIES PEPINS!

Vam parar a un bareto de carretera, el de la senyora Molly i vam esmorzar ous remenats i cafè amb llet davant de la llar de foc ;) La dona reia de mi perquè em va oferir pa amb canyella i em sembla que amb la meva cara ho vaig dir tot, oi Anna?

D’allà vam continuar el nostre viatge fins la Gran Calçada del Gegant. Ens vam plantar davant d’un paisatge singular i únic format pel voltant de 40.000 columnes hexagonals de basalt (roca ígnia volcànica) després que fa una 60.000 anys es refredés “in situ” i lentament la lava d’un cràter. Aquest lloc ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat i Reserva Natrural Nacional…i ara veureu per què:

De totes maneres, l'Anna alias Jurqui, és geòloga o sigui ja podries posar algun comentari d'aquells teus i ens expliques alguna coseta sobre aquesta formació...vas dir que a Catalunya també n'hi han?

Bueno, a tot això, Irlanda té una llegenda mooolt antiga que ens explica com es va formar aquest paisatge:

      http://leyendas-paganas.blogspot.com

I les platges...espectacularment salvatges! 

Després d’aquesta excursioneta vam acabar anant a parar a un poblet de costa que es diu Portstewart on ens vam topar per casualitat amb el millor allotjament que podríem haver trobat: The Independent Hostel. Vam entrar i no hi havia ningú, però vam trobar un post-it que deia: Hola, sóc el Rick, vindré d’aquí una estona. Teniu cafè i te a la cuina. Llavors va ser quan vam veure una sala amb la llar de foc i un gatulis rosset i vam decidir que ens havia tocat la loteria…al final les habitacions eren súper barates i vam estar millor que a casa nostra.

A l’endemà ens vam llevar ben descansades i vam atravessar mitja Irlanda de nou per tornar cap a Dublin.

El primer dia a Irlanda: Belfast

Bon dia a tothooom!

Dilluns passat vaig aterrar a Irlanda i des de llavors que no he parat ni un segon! Vaig trobar-me amb una amiga a l’aeroport de Dublin, vam anar cap a l’hostal i vam anar a fer unes pintes amb uns col·legues que viuen aquí.

Al dia següent vam llogar un cotxe i va ser tota una experiència això de conduir per l’esquerre…vam tenir més d’un susto i uns quants atacs de riure histèrics fins que vam arribar a Belfast. 

Allà vam trobar un alberg, vam deixar les maletes i vam anar a veure els famosos murals.

Suposo que alguns de vosaltres ja sabeu la causa d’aquests murals però us faig cinc cèntims d'una part de la història d'Irlanda.

Al s. XII, el rei de la provincia irlandesa de Leinster, Dermot MacMurrough, va ser expulsat del país pel Gran Rei d’Irlanda Rory O’Connor i va exiliar a Anglaterra. L’home es creia molt avispat i va demanar ajuda als anglesos per recuperar el seu regne, però…PREMIO! Va ser llavors quan el rei Enric II d’Anglaterra va aprofitar l’ocasió per conquerir Irlanda del Nord, la qual va acabar sent dominada pels anglesos fins l’actualitat. 

Al s. XVI la reina Isabel I reforça el seu control d’Irlanda enviant immigrants anglesos i escocesos a Irlanda i viuen a terres expropiades dels mateixos irlandesos.

Al s. XVII, Oliver Cromwell (líder polític i militar anglès) dirigeix una campanya molt violenta per imposar la seva religió (protestant) als irlandesos (inicialment catòlics). Van haver-hi milers d’assassinats i van desposseir de les seves terres aquells que no seguissin la religió protestant.

Al s. XVIII es redacta al Codi Penal la limitació de les terres a la gent catòlica i se’ls nega el dret a vot.

Al 1800 es crea el Acts of Union, s’uneixen Parlaments anglès i irlandès i treballen conjuntament.

Al 1920 es crea l’Estat Lliure d’Irlanda i se separa d’Irlanda del Nord. Per tant, Irlanda del Sud depèn del seu Parlament i Irlanda del Nord depèn de Gran Bretanya. Aquest fet provoca una guerra civil.

Vamoos, vaya rollo us estic foteeent! Va, que ja acabem la historieta...

Al 1969 comencen els problemes coneguts com troubles a Irlanda del Nord. Arriben tropes britàniques després dels motins a Londonderry i l’IRA Provisional (fins llavors era un grup militar que reclamava la independència d’Irlanda del Nord respecte Gran Bretanya, volien unir-se a la resta d’Irlanda del Sud) inicia una campanya violenta. Llavors tenim diversos fronts oberts entre els quals trobem: protestants que ataquen violentament contra l’IRA perquè volen que a Irlanda del Nord la gent sigui de religió protestant i pertanyi al govern de Gran Bretanya, l’IRA Provisional que no vol polititzar-se i l’IRA Oficial que acaba formant un grup políitic. La gent catòlica és completament discriminada i una manera d’expressar-se contra la repressió que estan vivint és pintant murals a la paret. Aquí teniu algunes fotos que vam fer:

Actualment, l’IRA ha deixat les armes i el Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord (la qual és regida per un govern amb poders compartits entre catòlics i protestants).

Bueno per avui crec que ja està, haig de fer el dinar per les compis del piiis.

Per cert, després de passar la nit a Belfast vam anar cap al nord per veure la costa i la Calçada dels Gegants i va ser espectacular…demà us explico com va anar!