Dublin

Els dies em passen volant i m'encantaria poder-vos explicar moltes coses, però llavors el blog seria una esclavitud, i com ja sabeu, aquest viatge éstà per disfrutar i desfer-me de totes aquelles obligacions que m'asfixiaven, no me'n buscaré de noves ;)

Dublín és una ciutat petita, és fàcil moure's per aquí caminant i la gent és fantàstica. Els irlandesos són en general oberts, amb molt sentit de l'humor i amb ganes de xerrar i conèixer el motiu que et fa visitar el seu estimat país. La majoria dels joves toquen algun instrument de música i toquen en directe a qualsevol pub, mentre la gent gran els escolta amb una pinta a la mà i se'ls cau la baba mirant com el jovent continua la tradició irlandesa.

Els diumenges vaig a un bar on toquen jazz en directe, són uns iaios que ronden els 80 anys i que toquen extraordinàriament bé. I no només parlo de la tècnica sinó que, com tot jazz, s'ha de viure. Tenen una energia dintre que no es pot explicar, em transmeten unes ganes de ballar i cantar i tocar...i visca la Pepa!

El diumenge passat vaig conèixer uns irlandesos molt catxondos, ens vam passar tota la tarda xerrant i bebent i de sobte, un d'ells, em va dir que era el seu aniversari, feia 32 anys. Total, que me'n vaig anar cap al trompetista i li vaig demanar que toquessin Happy Birthday, els tios no només ho van fer encantats sinó que van cantar la cançó amb veu ronca a lo Louis Amstrong! Genial!jajaja, després el noi quasi m'estrangula, però bueno, va ser divertit. Em vaig fer una foto amb els irlandesos lokos:

Aquests dies he estat pràcticament amb gent espanyola que són amics de la meva amiga i hem sortit bastant de festa...les fotos no són per ensenyar, estem una mica perjudicats, ehem.

I bé, penso que per avui ja està. Aquesta tarda agafem un cotxe i anem cap a Donegal, dilluns agafo l'avió cap a Suècia, i ja us aniré posant al dia de tot.

I vosaltres, com esteu? Us trobo a faltar!!!

Howth

El diumenge passat vam anar a visitar Howth, que està en una península just per sobre de Dublin, a 30 minuts en tren…i per què vam anar? Doncs perquè la Mireia, la amiga amb qui estic vivint, em va dir que era un poble pesquer molt maco i que era molt habitual veure foques…i li vaig dir ÁMONOS!

Quan vam arribar vam anar a veure un far que hi havia a la punta de tot i a la vora del mar, en una roca, em va semblar veure uns ocells molt bén camufalts, no es veien però n’hi havien uns 10 exemplars. 

Després vam fer una excursioneta que voreja els penya-segats…i vaig poder veure tres tipus de gavians diferents: gavina vulgar (Larus ridibundus), gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) i gavià fosc o gavinot (Larus marinus), no ho sé perquè són molt semblants excepte el color de les potes, i no ho vaig veure, però les dues espècies tenen les ales negres amb el marge blanc.

http://www.esacademic.com/

http://www.israbirding.com/

Després de la caminada, enmig d’un penya-segat vaig veure, a més d’una colònia important de gavians, dos nius de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)! La primera vegada que ho veia…però no hi havia cap ou. I, alehops! Un dofí va aparèixer del no res! Va ser un vist i no vist o sigui que no tinc foto ;(

Tornant, vam anar al port en busca de les foques i efectivament després de 20 inquietants minuts les vam veure!!! Van sovint al port a demanar menjar a la gent les molt listilles, però les gavines, que són unes males pècores van fer tot el possible per robar-los tots els peixos que podien i, en una ocasió, ho van aconseguir amb una foca jove i inexperta, mireu la foto de l’esquerre:

Després, ens va agafar la gana i vam fer un fish and chips en un garito, unes cerveses i uns entrepans. El tio ens va atendre fatal, estava ple de gent, va trigar una eternitat a portar-nos el jalo i una altra per cobrar-nos, tanta que no ho va fer mai perquè finalment vam decidir-nos a fer un simpa dels grans! Jajaja