Després d’un 'fins aviat' a Dublin, de cop i volta estava arribant a Skavsta i les vistes des de l’avió eren increïbles: tot nevat des de feia estona, poques casetes de fusta vermelles i tot de taques verdoses, eren avets altíssims.
A l’aeroport em vaig trobar amb l’Olga, que havia vingut a visitar-me des de Barcelona. Vam pujar a l’autobús que ens portava fins Estocolm i, de cop i volta, asseguda al vehicle, mirant el paisatge, creient-me que havia arribat a Suècia i creient-me la persona més afortunada del món, van començar a caure’m les llàgrimes. Crec que era de felicitat, crec que era de felicitat, això em deia la cançó que estava escoltant en aquell precís moment (Pla quinquenal, Manel), en fi, encara em permeto aquestes coses de tant en tant. I vosaltres, quan fa que no ploreu de felicitat? Jo he estat pensant i ni tan sols ho recordo.
Estocolm és una ciutat que m'ha transmès molta calma. El casc antic té un encant especial i hem estat en una espècie de núvol aquets dies: en comptes de voler veure-ho tot, hem fet el que ens venia de gust a cada moment, o sigui que hem passat llargues estones a l'alberg mentre nevava fora. De totes maneres, hem passejat i disfrutat molt de la ciutat.
Vam sortir a fer un volt i l'aigua estava plena d'ànecs, semblaven la mar de còmodes allà a sobre les plaques de gel!
Aquesta ciutat és sens dubte la capital del país ornitològic, si és que els ocells tenen algun país en concret ;)
A cada racó hi ha algun detall d'un ocell, en un rellotge, una figura, un quadre, un llibre, un penjador d'abrics, una tomba, etc. Ells hi són per tot arreu!
En fi, han estat uns dies genials, en part gràcies a l'Olga amb qui hem rigut amb les tonteries de sempre , hem menjat bé i m'ha donat un chute d'energia imprescindible. També m'han donat forces els constants regals que ens ha fet el cel suec:
Ara ja he agafat el bus de 7 hores cap a Göteborg, des del qual estic escrivint-vos. Allà em trobaré amb un tal Uno, que m'ha dit que m'ensenyarà un lloc on poder passar la nit i demà...vaixell cap a Nidingen!!! Em moro de ganes de veure la illa, la gent d'allà i...les xarxes preparades per posar-nos a treballar!
