Nidingen

Buenas!!!

Ja estic a la illa! Som 5 a la casa, dos traumatòlegs-pajaròlegs que intenten desestressar-se de l'hospital, la família, la ciutat...un adolescent crack de la fotografia de natura, l'anellador expert i una servidora, tan rara i bona gent com ells, suposo.

Nidingen és extremament petita, la fas en 10 minuts a peu, però tot i així, encara em queden molts racons per explorar. Té 3 fars, tres cases i milers d'ocells...He vist moltes espècies que no havia vist mai, estic molt contenta!

Les que m'han fet especial il·lusió aquesta setmana han estat la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), té els ulls completament foscos, és bastant petita, té només tres dits (no té polze) i les potes fosques. 

Rissa tridactyla

Foto: Ivan Sjögren

L'oca del canadà (Branta canadienses), que si us adoneu, també surt en una foto d'Estocolm. I el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle), que juraria haver-lo vist a Dublín amb la Marta, al riu, però sembla poc creïble pels àmbits on viu.

                           Branta canadienses                                                                    Cepphus grylle

Foto: Ivan Sjögren

I tres de les espècies que hem anellat: el passarell golanegre (Carduelis flammea), que cria en boscos d'alta muntanya, el pinsà borroner (Pyrrhula phyrrhula) i el repicatalons (Emberiza schoeniclus).

                           Carduelis flammea                                                                       Pyrrhula pyrrhula

Foto: Ivan Sjögren

Per cert, a qui li vingui de gust saber si aquest pinsà borroner és mascle o femella, és fàcil d'esbrinar...

La majoria de dies ha fet mal temps, i quan hi ha boira o vent del sud (d'on estan arribant els ocells), aprofiten per descansar a l'illa i així eviten desorientar-se pel mal temps...o sigui que aquests dies les xarxes estan plenes. Diumenge vam batre el (meu) récord, 472 pajarulis en un dia: vam començar a les 6h i vam acabar a les 22h. Només vam parar mitja hora per dinar, la resta d'hores, cafès amb llet i galetes a punta pala! 

En canvi, els últims dos dies hi ha hagut tant vent que no hem obert ni les xarxes, si ho hagéssim fet, perdrien l'estructura que han de tenir per no ser vistes i, a més, si caigués algun ocell es podria fer mal o passar més fred del compte. Avui el vent bufa a 18 m/s! 

Però a més de xarxes tenim també unes caixes metàl·liques a la vora del mar, amb una porta perquè entrin i mengin, però després la sortida és massa complexa...qué malvados somos los humanos. Allà capturem principalment territ fosc (Calidris maritima), grasset de costa (Anthus petrosus), pinsà comú (Fringilla coelebs) i pardal de bardissa (Prunella modularis). Els dos primers són fàcils de veure en ambients rocosos envoltats d'algues, i els altres són típics de boscos. I què tenen en comú per caure tots 4 a la mateixa trampa? El menjar. Són caixes fetes de reixa, a l'aire lliure i posades a sobre de les algues. Mentre els ocells caminen buscant menjar pel terra, es fiquen a dintre i segueixen tan feliços, menjant i caminant. Després arribem nosaltres, els traiem de la caixa, els fiquem en una bossa (amb un colador a sota perquè caguin tranquils i estiguin airejats) i d'allà els portem al laboratori per, identificar-los, datar-los, mesurar-los, anellar-los i deixar-los anar. 

                                caixes metàliques                                                        bosses                                      laboratori

Ahhh, se m'oblidava!!! Sóc famosa, jajaja. Resulta que vaig anellar (sense saber-ho cap de nosaltres) l'ocell número 250.000 a Nidingen. Era un tord comú amb anella 3520848, podeu veure la notícia i la foto a http://www.sofnet.org/ o http://www.nidingensfagel.se/senaste.html

També ha sortit al diari local de Norrahalland:

http://www.norrahalland.se/component/content/article/37-artiklar/1168-fageljubileum-pa-nidingen.html

Diumenge marxen l'anellador i els metges, ens quedem el noi i jo i arriben dues o tres persones noves. 

La setmana que ve més. 

A reveure!

Estocolm

Després d’un 'fins aviat' a Dublin, de cop i volta estava arribant a Skavsta i les vistes des de l’avió eren increïbles: tot nevat des de feia estona, poques casetes de fusta vermelles i tot de taques verdoses, eren avets altíssims.

A l’aeroport em vaig trobar amb l’Olga, que havia vingut a visitar-me des de Barcelona. Vam pujar a l’autobús que ens portava fins Estocolm i, de cop i volta, asseguda al vehicle, mirant el paisatge, creient-me que havia arribat a Suècia i creient-me la persona més afortunada del món, van començar a caure’m les llàgrimes. Crec que era de felicitat, crec que era de felicitat, això em deia la cançó que estava escoltant en aquell precís moment (Pla quinquenal, Manel), en fi, encara em permeto aquestes coses de tant en tant. I vosaltres, quan fa que no ploreu de felicitat? Jo he estat pensant i ni tan sols ho recordo.

Estocolm és una ciutat que m'ha transmès molta calma. El casc antic té un encant especial i hem estat en una espècie de núvol aquets dies: en comptes de voler veure-ho tot, hem fet el que ens venia de gust a cada moment, o sigui que hem passat llargues estones a l'alberg mentre nevava fora. De totes maneres, hem passejat i disfrutat molt de la ciutat.

Vam sortir a fer un volt i l'aigua estava plena d'ànecs, semblaven la mar de còmodes allà a sobre les plaques de gel!

Aquesta ciutat és sens dubte la capital del país ornitològic, si és que els ocells tenen algun país en concret ;)

A cada racó hi ha algun detall d'un ocell, en un rellotge, una figura, un quadre, un llibre, un penjador d'abrics, una tomba, etc. Ells hi són per tot arreu!

En fi, han estat uns dies genials, en part gràcies a l'Olga amb qui hem rigut amb les tonteries de sempre , hem menjat bé i m'ha donat un chute d'energia imprescindible. També m'han donat forces els constants regals que ens ha fet el cel suec:

Ara ja he agafat el bus de 7 hores cap a Göteborg, des del qual estic escrivint-vos. Allà em trobaré amb un tal Uno, que m'ha dit que m'ensenyarà un lloc on poder passar la nit i demà...vaixell cap a Nidingen!!! Em moro de ganes de veure la illa, la gent d'allà i...les xarxes preparades per posar-nos a treballar!