Insectes espectaculars!

Hola gent!

Abans de començar a explicar-vos el projecte d'aquest any, volia ensenyar-vos un parell d'insectes que em van fascinar la primavera passada. Un d'ells és aquest:

Algú sap què és? És la primera observació que s'anuncia al nord de l'illa d'Öland, però se n'han vist més al llarg del país. Jo no l'havia vist mai! Aquí no s'acaba d'apreciar però recordo que feia uns 5cm de llarg i era d'un blau metal·litzat preciós. Va, a veure si trobem el nom de l'espècie i així aconseguim saber alguna cosa sobre aquest bitxo :-)

I el següent, és un escarbat molt espectacular, el més gran d'Europa. És un Lucanus cervus i es coneix com escanyapolls (antigament es deia que que entraven als galliners i escanyaven els polls de gallina) o cérvol volador (els mascles lluiten en època de reproducció, utilitzant les seves mandíbules). El mascle pot arribar a fer 9 cm i té unes mandíbules molt desenvoludes per competir amb altres mascles en l'època de reproducció. Les femelles, en canvi, medeixen entre 2,8 i 5,4 cm i tenen unes mandíbules molt més petites. Es troben en boscos caducifolis en bon estat, s'alimenten de la sàlvia dels arbres i són pràcticament inofensius.

Anava passejant per la zona de Kohagelykan, a prop de Löttorp controlant com anaven les pollades del papamosques de collar, vaig pujar la mirada i em vaig trobar amb aquest exemplar.

mascle de Lucanus cervus, 20 de juny de 2011

Feia dies que tenia en ment poder fotografiar aquest escarbat, però no és fàcil. És una espècie de gran interès, està amenaçada i protegida a nivell europeu, degut a la reducció i fragmentació del seu hàbitat. 

Si us interessa aquesta espècie i voleu provar de veure-la a Catalunya, aquí us deixo alguns enllços:

http://www.biodiversitat.cat/Fitxes_invertebrats/Fitxa_lucanus_cervus.htm

http://naturaxilocae.blogspot.se/2010/06/estudiando-al-ciervo-volante.html

http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies-amenazadas/lucanuscervus_tcm7-20372.pdf

http://entomologia.rediris.es/gtli/espa/cuatro/D/abundan.htm

I ara ja, m'acomiado d'aquesta illa tan especial :-)

Tanquem el cicle!

Sembla que la feina ja s’acaba, només ens queden 10 dies i cada vegada hi ha menys feina! El temps és encara més abstracte del que havia estat fins ara, hem treballat cada dia de la setmana, lluny de qualsevol civilització, no sé el dia en el que visc ni l’hora que és…i de sobte, han passat quasibé dos mesos i ja queda res per tornar a Barcelona! Ti tirí tirí, quines ganeees!!!

Durant aquest temps a Öland, ens hem dedicat a recollir dades i dades i dades ;) 

Què hem fet?

1 – Controlar més de 1000 caixes niu repartides en 12 àrees boscoses: cada dia hem imprès els mapes i hem hagut d’obrir les caixes, netejar-les perquè fossin disponibles pels papamosques, i veure cada 4 dies quins ocells havien fet niu, quants ous havien posat…

2 – Capturar mascles i femelles adults (posant trampes a les caixes niu) per anellar-los, identificar-los, mesurar-los, treure mostres de sang (per saber a posteriori quins tenen malària i fer estudis genètics), mostres de plomes (a través dels isòtops de nitrogen, hidrogen i carboni poden estudiar com els individus de diferents poblacions es distribueixen en diferents zones de l’Àfrica per passar l’hivern), i injectar-los anti-malària a uns i suero (com a control) a d’altres.

3 – De cada caixa niu on hi ha ous de papamosques, hem de controlar el dia que es pon el primer ou. De mitjana ponen uns 6 ous i després els incuben durant uns 12 dies, de manera que els haurem d’anar controlant per saber el dia exacte que eclosionen.

4 – Ens guiem segons els dies de vida dels polls:

Dia 0: els polls surten de l’ou.

Dia 3: canviem polls de niu, per afegir-ne 2 als nius d’ocells experimentals i així augmentar les condicions adverses i veure com reaccionen els ocells malalts (hipòtesi: els ocells amb malària responen pitjor que els sans en condicions desfavorables pel que fa a l’èxit reproductor).

Dia 6: anellem els polls, traiem mostres de sang i els pesem.

           femella incubant els ous                                   polls de dia 0                                              anellant el dia 6

Dia 10: grabem durant una hora el niu per després veure els vídeos i observar el comportament dels pares (freqüència amb què alimenten els polls). També posem trampes a la caixa niu per capturar els insectes que hi ha i veure posteriorment quins i quants són vectors de malària.

Dia 12: mesurem el tars dels polls (el dia 6 encara és massa tou per mesurar-lo) i els pesem per segona vegada. Traiem les trampes d’insectes, els netegem i els posem en alcohol.

És increïble que en tan poc temps passin de ser pollets que pesen uns 6 grams i que no poden ni obrir els ulls a pràcticament joves amb plomes a punt per volar:

Respecte tot això que hem fet, vull explicar-vos que tot i que he après força coses, no em sento gens còmode, penso que és extremament agressiu pels ocells i més tenint en compte que l’època de reproducció és una de les més delicades.

I alguns de vosaltres direu: però si no es duguessin a terme projectes d’investigació, no sabríem tot el que sabem ni podríem tenir la solució a molts dels problemes que se’ns han plantejat al llarg dels segles!

I jo dic: voleu dir que realment utilitzem com cal tota aquesta informació i coneixement que tenim? O només ens dediquem a recopilar dades i a contestar preguntes, sense després gestionar com cal el que ja podem executar? Penso que d’informació en tenim de sobres, però després seguim actuant com si no la tinguéssim, PERDEM EL NORD. Està molt bé estudiar si els ocells tenen malària europea, però si després d’això no hi ha una solució, val la pena fer-los la vida més difícil del que ja la tenen?