dimecres, 27 d’abril del 2011

Fins aviat, Nidingen

Hola!!

El temps passa volaaant, ja fa tres dies que he marxat.

Aquesta setmana la cosa ha estat bastant animada, érem 7 persones i ens ho hem combinat bé. Dos retirats que ens feien pastissos per berenar ;-), un noi que ha vingut amb el pare i un amic i el Johan i jo, que ja hi érem la setmana anterior.


Moments a Nidingen



















Hem agafat bastants ocells però ha estat més relaxat, moltes espècies ja no em venien de nou i érem molta gent, así que Vacaciones Santillana, no que és conya! Això va pel Jaume! jajaja

Ens ha fet molt bon temps últimament, hem arribat fins els 18 graus i no ha fet gaire vent. O sigui que he pogut fer uns tombs i fer alguna foto:

Borinot (Bombus terrestris) xuclant néctar d'una escil·la (Scilla silbatica). Aquesta planta és força comú a Rússia, el Caucas, Turquia, Síria i l'Iran.


Per cert, la llista d'ocells que hem anellat aquestes tres setmanes és per al·lucinaaar:

2342 ocells anellats en tres setmanes!!!

















Per una banda em feia peneta i mandra tornar a fer-me les maletes, però per una altra ja en tenia ganes. Vam agafar el vaixell i vam tornar cap a Göteborg. El dia següent vaig anar amb el Lasse, un senyor retirat i encantador, per cert, que havia estat amb nosaltres a Nidingen, a passar el dia a una reserva natural. Després em va acompanyar a l'estació de busos i vaig començar un llarg viatge:

            Göteborg - Estocolm (7 hores de bus)

            Estocolm - Nynäshamn (1 hora de tren)

            Nynäshamn - Visby (3 hores i mitja de vaixell)

            Visby - Burgsvik (1 hora i mitja de bus)

A Burgsvik va venir el Leo, l'anellador de Sundre, i ens va recollir al Dennis (un altre voluntari) i a mi.
Ara ja sóc a Gotland i fa un parell de dies que estem anellant. Perquè us feu una idea d'on sóc, aquest és el mapa:





El Diego va estar l'any passat anellant justament aquí i va quedar absolutament enamorat de l'illa i de la gent. Gràcies a ell, he vingut amb moltes ganes i he tingut les coses més fàcils aquí. DIEGO, aquí cada día se habla de ti con una excusa u otra, que lo sepas!


PD: la resposta correcta a la pregunta "Com es pot sexar un ocell?" és la (b), la mida de l'ala. Sí, sembla il·lògic.
Però el pes (d) determina si ha menjat més o menys, no té per què correspondre amb la mida de l'ocell. 
Durant l'any, cada espècie muda les plomes (a) amb el un patró determinat (comencen per unes i acaben per unes latres), i a vegades varia segons la època de l'any, però amb això no podrem determinar el sexe, sinó l'edat: el plomatge d'un individu jove té coloracions i "textures" una mica diferents dels adults.
Pel que fa a la mida del bec (c) no s'utilitza perquè no acostuma a ser diferent entre femelles i mascles o perquè hi ha trets més característics. De totes maneres hi ha alguna excepció.

dijous, 14 d’abril del 2011

Historietes

Aquesta setmana som 4, el diumenge van marxar l’Uno, el Christof i el Tomas (els dos últims, per cert, no són traumatòlegs sino reumatòlegs) i van arribar un anellador i un professor de manualitats i fusteria (assignatura obligatòria fins els 16 anys, increïble, igual que a Dinamarca, Noruega, Alemanya i algun altre país).

M'havia deixat de dir-vos que la setmana passada també vam anellar 3 esparvers vulgars (Accipiter nisus): 

Accipiter nisus






Foto: Ivan Sjögren

Però deixant un moment de banda l'anellament, avui us explicaré una història d’un rascló mascle (Rallus aquaticus) que el juliol de 2003 es va observar a Nidingen per primera vegada i es va passar durant 15 dies cantant contínuament. El molt senyor no es va deixar veure més fins la tardor, però…tatxaaaaan!!! Es van trobar un niu amb diversos ous, o sigui que havia tingut la sort de trobar una xicota. A partir de llavors i fins l’any 2009 van anar augmentant el nombre d'individus fins arribar a un total de 15 parelles!

Es passaven aquí tot l’any la mar de bé fins que l’hivern del 2009-2010 va ser tan dur que van desaparèixer tots. Es van trobar diversos individus morts i no se sap si van morir tots (vull creure que no són tan poc espavilats) o van migrar.

Sí, la historia no és molt bonica, però ara bé la bona. El dia abans que jo arribés, l’1 d’abril, va caure un rascló a la xarxa i va ser anellat, no en sabem el sexe amb seguretat però creuen que el més probable és que fos femella. I de moment, colorín coloraaado este cuento se ha acabaaado. 

Aquests dies hem anellat, entre d'altres, una garsa de mar (Haematopus ostralegus), és xulíssim. N’hi ha un que corre per aquí que va ser anellat fa 32 anys, el tio em treu uns anyets, jejeje. 

Haematopus ostralegus

I una història no tan feliç, és que se’ns va morir a les mans un territ fosc. Va ser molt frustrant i em va agafar un sentiment d’irresponsabilitat bestial. Vaig estar tot el dia fotuda. És un ocell preciós, com veieu porta 4 anelles, 2 a cada pota:

Calidris maritima
                                       Foto: Ivan Sjögren

I...acabo amb una notícia SORPRENENT!!!

L’11 d’abril vam capturar el primer ocell anellat a Espanya en tota la història de Nidingen, un pit-roig amb anella N934217 / Madrid-ICONA, capturat a les 6.00 del matí, nascut l’any passat, amb longitud d’ala 73 mm i 15,4 g de pes. 

Ara caldrà esbrinar a quin lloc d’Espanya es va anellar…us imagineu que el vaig anellar jo? Jajaja, sóc una flipada!

Fins un altre!!!