divendres, 11 de maig del 2012

                             El còlit gris (Oenanthe oenanthe)

Bueno...aquesta es l'espècie amb la que estic posant tots els meus esforços aquesta primavera, espero poder-vos explicar alguna cosa sobre aquest extraordinari ocell!

Aquesta espècie pesa entre 21 i 25 g, medeix de 14 a 16,5 cm de llarg i cria en terrenys oberts i pedregosos, normalment en camps de cultiu o pastures, aquí a Suècia el trobem sovint a prop de granges. S'alimenta principalment d'insectes i altres invertebrats com aranyes o cucs.

El còlit gris és l'espècie més extesa arreu del món d'entre les espècie del gènere Oenanthe, la seva àrea de reproducció és enorme! Es troba a Amèrica del nord, Europa i Àsia, i tots ells hivernen a l'Àfrica sub-sahariana, fent cada primavera i cada tardor una de les migracions més llargues conegudes entre tots els passeriformes. Hi ha diverses subespècies: Oenanthe oenanthe leucorhoa (nord-est d'Amèrica del Nord, Groenlàndia, Illes Faeroe i Islàndia), Oenanthe oenanthe libanotica (Est mitjà: Europa de l'est i oest d'Àsia), Oenanthe oenanthe seebohmi (l'Atles del Marroc) i Oenanthe oenanthe oenanthe (tot Europa, centre i nord d'Àsia i Alaska).

A la universitat SLU estan treballant amb una població de còlit gris que ve a reproduir-se cada any a la mateixa àrea, a uns 20 km d'Uppsala. Se sap que els individus repeteixen cada any la mateixa àrea de reproducció, gràcies a les anelles de colors que se'ls coloquen a les potes i que permeten identificar-los.

D'aquesta manera es poden seguir els individus i identificar-los amb els prismàtics o telescopi, sense la necessitat de capturar-los per llegir el número de l'anella metàlica. Gràcies al marcatge en general (un altre dia voldria parlar del diferents tipus de marcatges d'ocells) podem fer el seguiment, any rere any, i conèixer més sobre l'espècie, com ara la selecció de l'hàbitat, la dispersió segons el sexe, el comportament, les dinàmiques de població, etc.

Aquest mes m´he dedicat bàsicament a conèixer la meva àrea d'estudi, trobar els individus que van arribant de l'Àfrica, identificar-los, sexar-los i datar-los, cercar quins són els teus territoris, parelles establertes i cerca de nius.


♀  jove                                                                                           ♀  adulta


♂  jove                                                                                              ♂  adult

Una altra feina paral·lela és el trampeig d'individus que han arribat amb el geolocalitzador que se'ls va colocar l'any passat, aconseguir l'aparell per descarregar les dades a l'ordinador i, si l'individu no és molt vell, colocar-li un de nou. La supervivència anual del còlit gris és al voltant del 50%, i és sensiblement més alta en mascles que en femelles. Per tant, esperem recuperar menys d'un 50% dels geolocalitzadors colocats l'any passat (n=29, 50%=14) tenint en compte que es van colocar en mascles i femelles, i que hi ha cert grau de dispersió.

Us haig de dir que només portem recuperats 3 geolocalitzadors i que els últims individus en arribar acostumen a fer-ho als voltants del 10 de maig. :-(

La bona notícia és que tenim 30 localitzadors nous per colocar, ho començarem a fer a finals de maig, quan els polls hagin nascut i els adults vagin amb freqüència a alimentar-los, de manera que ens sigui més fàcil capturar-los.




dimarts, 17 d’abril del 2012

Insectes espectaculars!

Hola gent!

Abans de començar a explicar-vos el projecte d'aquest any, volia ensenyar-vos un parell d'insectes que em van fascinar la primavera passada. Un d'ells és aquest:


Algú sap què és? És la primera observació que s'anuncia al nord de l'illa d'Öland, però se n'han vist més al llarg del país. Jo no l'havia vist mai! Aquí no s'acaba d'apreciar però recordo que feia uns 5cm de llarg i era d'un blau metal·litzat preciós. Va, a veure si trobem el nom de l'espècie i així aconseguim saber alguna cosa sobre aquest bitxo :-)


I el següent, és un escarbat molt espectacular, el més gran d'Europa. És un Lucanus cervus i es coneix com escanyapolls (antigament es deia que que entraven als galliners i escanyaven els polls de gallina) o cérvol volador (els mascles lluiten en època de reproducció, utilitzant les seves mandíbules). El mascle pot arribar a fer 9 cm i té unes mandíbules molt desenvoludes per competir amb altres mascles en l'època de reproducció. Les femelles, en canvi, medeixen entre 2,8 i 5,4 cm i tenen unes mandíbules molt més petites. Es troben en boscos caducifolis en bon estat, s'alimenten de la sàlvia dels arbres i són pràcticament inofensius.

Anava passejant per la zona de Kohagelykan, a prop de Löttorp controlant com anaven les pollades del papamosques de collar, vaig pujar la mirada i em vaig trobar amb aquest exemplar.

mascle de Lucanus cervus, 20 de juny de 2011
Feia dies que tenia en ment poder fotografiar aquest escarbat, però no és fàcil. És una espècie de gran interès, està amenaçada i protegida a nivell europeu, degut a la reducció i fragmentació del seu hàbitat. 

Si us interessa aquesta espècie i voleu provar de veure-la a Catalunya, aquí us deixo alguns enllços: