dijous, 14 d’abril del 2011

Historietes

Aquesta setmana som 4, el diumenge van marxar l’Uno, el Christof i el Tomas (els dos últims, per cert, no són traumatòlegs sino reumatòlegs) i van arribar un anellador i un professor de manualitats i fusteria (assignatura obligatòria fins els 16 anys, increïble, igual que a Dinamarca, Noruega, Alemanya i algun altre país).

M'havia deixat de dir-vos que la setmana passada també vam anellar 3 esparvers vulgars (Accipiter nisus): 

Accipiter nisus






Foto: Ivan Sjögren

Però deixant un moment de banda l'anellament, avui us explicaré una història d’un rascló mascle (Rallus aquaticus) que el juliol de 2003 es va observar a Nidingen per primera vegada i es va passar durant 15 dies cantant contínuament. El molt senyor no es va deixar veure més fins la tardor, però…tatxaaaaan!!! Es van trobar un niu amb diversos ous, o sigui que havia tingut la sort de trobar una xicota. A partir de llavors i fins l’any 2009 van anar augmentant el nombre d'individus fins arribar a un total de 15 parelles!

Es passaven aquí tot l’any la mar de bé fins que l’hivern del 2009-2010 va ser tan dur que van desaparèixer tots. Es van trobar diversos individus morts i no se sap si van morir tots (vull creure que no són tan poc espavilats) o van migrar.

Sí, la historia no és molt bonica, però ara bé la bona. El dia abans que jo arribés, l’1 d’abril, va caure un rascló a la xarxa i va ser anellat, no en sabem el sexe amb seguretat però creuen que el més probable és que fos femella. I de moment, colorín coloraaado este cuento se ha acabaaado. 

Aquests dies hem anellat, entre d'altres, una garsa de mar (Haematopus ostralegus), és xulíssim. N’hi ha un que corre per aquí que va ser anellat fa 32 anys, el tio em treu uns anyets, jejeje. 

Haematopus ostralegus

I una història no tan feliç, és que se’ns va morir a les mans un territ fosc. Va ser molt frustrant i em va agafar un sentiment d’irresponsabilitat bestial. Vaig estar tot el dia fotuda. És un ocell preciós, com veieu porta 4 anelles, 2 a cada pota:

Calidris maritima
                                       Foto: Ivan Sjögren

I...acabo amb una notícia SORPRENENT!!!

L’11 d’abril vam capturar el primer ocell anellat a Espanya en tota la història de Nidingen, un pit-roig amb anella N934217 / Madrid-ICONA, capturat a les 6.00 del matí, nascut l’any passat, amb longitud d’ala 73 mm i 15,4 g de pes. 

Ara caldrà esbrinar a quin lloc d’Espanya es va anellar…us imagineu que el vaig anellar jo? Jajaja, sóc una flipada!

Fins un altre!!!

4 comentaris:

  1. Aïdiki!!! ja torno a ser aquí amb les meves preguntes!!!! ;)

    A l'altre post, em respons que els ocells no és poden anellar més d'una vegada, llavors com s'explica que el territ fosc de la foto porti 4 anelles? a que fan referència??

    Quina esperança de vida tenen les garses de mar? Em sorprèn molt que em diguis que té 32 anys!!

    No s'han tornat a veure Rasclons a Nidingen desde el 2009?

    I aquest pit-roig que heu capturat anellat a Espanya se sap si es queda a Nidingen un temps o es nomès de passada? cap on se suposa que va? es pot arribar a saber? i suposo que per saber en quin lloc d'Espanya ha estat anellat fareu servir les dades de EURING?

    Doncs ja està!!! Fins aquí!!!! :)

    Muaks**

    ResponElimina
  2. Saps algo del pit roig? Tu, esta molt be aixo del GRAN QUIZ que estas organitzant pel blog! ja estic impacient per saber la resposta! el qui guanyi li podria tocar un bitllet d'avio per venirte a veure! juntament amb una classe practica d'anellament!!jejejejeje

    muak

    ResponElimina
  3. uale!
    pobre territ! no m'estranya, amb 4 anelles caminar devia ser un calvari! es el pajaro gafe en persona! sempre l'enxampen! jiji

    si t'envio una paloma missatgera t'arribara i l'enxamparas? o millor per mail?

    ResponElimina
  4. OLGA:no es poden posar dues anelles metàliques per anelladors diferents. El territ té una metálica i tres de plàstic de diferents colors per identificar-lo ràpidament amb els prismàtics. Amb aquesta espècie s'estan fent estudis sobre les parelles reproductores que es queden aquí.

    No sabem quants anys viuen la majoria d'ocells, en el cas de les garses de mar ja sabem que poden viure un mínim de 32 però res més.

    ANNA:Pel que fa al pit-roig, hauria d'enviar un mail a l'Oficina d'Anellament d'Espanya i no ho he fet encara. No podem saber a on passarà l'estiu exactament, a no ser que el tornin a capturar, però és probable que es quedi per Suècia fins l'agost aproximadament.

    JOAN:per què no probes les dues coses? Envia'm la paloma i el mail, així rebo el missatge segur ;) BON SPRING BASTANIST!

    ResponElimina