Buenas!!!
Ja estic a la illa! Som 5 a la casa, dos traumatòlegs-pajaròlegs que intenten desestressar-se de l'hospital, la família, la ciutat...un adolescent crack de la fotografia de natura, l'anellador expert i una servidora, tan rara i bona gent com ells, suposo.
Nidingen és extremament petita, la fas en 10 minuts a peu, però tot i així, encara em queden molts racons per explorar. Té 3 fars, tres cases i milers d'ocells...He vist moltes espècies que no havia vist mai, estic molt contenta!
Foto: Ivan Sjögren
Foto: Ivan Sjögren
Ja estic a la illa! Som 5 a la casa, dos traumatòlegs-pajaròlegs que intenten desestressar-se de l'hospital, la família, la ciutat...un adolescent crack de la fotografia de natura, l'anellador expert i una servidora, tan rara i bona gent com ells, suposo.
Nidingen és extremament petita, la fas en 10 minuts a peu, però tot i així, encara em queden molts racons per explorar. Té 3 fars, tres cases i milers d'ocells...He vist moltes espècies que no havia vist mai, estic molt contenta!
Les que m'han fet especial il·lusió aquesta setmana han estat la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), té els ulls completament foscos, és bastant petita, té només tres dits (no té polze) i les potes fosques.
 |
| Rissa tridactyla |
L'oca del canadà (Branta canadienses), que si us adoneu, també surt en una foto d'Estocolm. I el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle), que juraria haver-lo vist a Dublín amb la Marta, al riu, però sembla poc creïble pels àmbits on viu.
 |
| Branta canadienses Cepphus grylle |
I tres de les espècies que hem anellat: el passarell golanegre (Carduelis flammea), que cria en boscos d'alta muntanya, el pinsà borroner (Pyrrhula phyrrhula) i el repicatalons (Emberiza schoeniclus).
Per cert, a qui li vingui de gust saber si aquest pinsà borroner és mascle o femella, és fàcil d'esbrinar...
 |
| Carduelis flammea Pyrrhula pyrrhula |
Foto: Ivan Sjögren
Per cert, a qui li vingui de gust saber si aquest pinsà borroner és mascle o femella, és fàcil d'esbrinar...
La majoria de dies ha fet mal temps, i quan hi ha boira o vent del sud (d'on estan arribant els ocells), aprofiten per descansar a l'illa i així eviten desorientar-se pel mal temps...o sigui que aquests dies les xarxes estan plenes. Diumenge vam batre el (meu) récord, 472 pajarulis en un dia: vam començar a les 6h i vam acabar a les 22h. Només vam parar mitja hora per dinar, la resta d'hores, cafès amb llet i galetes a punta pala!
En canvi, els últims dos dies hi ha hagut tant vent que no hem obert ni les xarxes, si ho hagéssim fet, perdrien l'estructura que han de tenir per no ser vistes i, a més, si caigués algun ocell es podria fer mal o passar més fred del compte. Avui el vent bufa a 18 m/s!
Però a més de xarxes tenim també unes caixes metàl·liques a la vora del mar, amb una porta perquè entrin i mengin, però després la sortida és massa complexa...qué malvados somos los humanos. Allà capturem principalment territ fosc (Calidris maritima), grasset de costa (Anthus petrosus), pinsà comú (Fringilla coelebs) i pardal de bardissa (Prunella modularis). Els dos primers són fàcils de veure en ambients rocosos envoltats d'algues, i els altres són típics de boscos. I què tenen en comú per caure tots 4 a la mateixa trampa? El menjar. Són caixes fetes de reixa, a l'aire lliure i posades a sobre de les algues. Mentre els ocells caminen buscant menjar pel terra, es fiquen a dintre i segueixen tan feliços, menjant i caminant. Després arribem nosaltres, els traiem de la caixa, els fiquem en una bossa (amb un colador a sota perquè caguin tranquils i estiguin airejats) i d'allà els portem al laboratori per, identificar-los, datar-los, mesurar-los, anellar-los i deixar-los anar.
 |
| caixes metàliques bosses laboratori |
Ahhh, se m'oblidava!!! Sóc famosa, jajaja. Resulta que vaig anellar (sense saber-ho cap de nosaltres) l'ocell número 250.000 a Nidingen. Era un tord comú amb anella 3520848, podeu veure la notícia i la foto a http://www.sofnet.org/ o http://www.nidingensfagel.se/senaste.html
http://www.norrahalland.se/component/content/article/37-artiklar/1168-fageljubileum-pa-nidingen.html
Diumenge marxen l'anellador i els metges, ens quedem el noi i jo i arriben dues o tres persones noves.
La setmana que ve més.
A reveure!
Ualaaa!! que macos!!
ResponEliminaFelicitats per ser la "ocellaire" que ha anellat el "pajaruli" numero 250 mil!!!! Havies de ser tu!! Vaaaamoooos!!! :)
I aquests ocells són autòctons de Nidingen o bé fan parada mentres emigren? Alguns són molt petits per emigrar, no? Es pot saber d'on provenen?
Amb tots els que heu anellat, n'heu trobat algún que porti anella?
Ale, ja he començat amb les meves preguntes!! ;)
Petonet!!!
Querida Olga,
ResponEliminame gusta que me hagas esas preguntas, jajaja.
D'espècie autòctona no n'hi ha cap, si per això entenem què és pròpia de Nidingen o Suècia. De fet, les gavinetes de tres dits que viuen aquí són la única colònia coneguda a tot Suècia! I són individus que viuen tot l'any aquí, o sigui que no sabem com s'ho fan per reproduïr-se amb individus de fora de la colònia per evitar la consanguinitat.
Hi ha una colònia coneguda a Dinamarca i un dels individus de Nidingen té una anella de les Illes Britàniques, es creu que va néixer allà i va migrar fins aquí, on ha decidit quedar-se.
Aquesta espècie es reprodueix als penya-segats de la costa oest d'Europa, però viu a alta mar la resta de l'any.Durant l'estiu es pot veure a les illes que hi ha al nord d'Escòcia, Islàndia, Groenlàndia. L'hivern baixen una mica més cap al sud (fins arribar a la Península Ibèrica).
Pel que fa a la mida dels ocells, no és un factor que defineixi si migren o no, recorda que estan preparats per això i que el motiu que els mou és el menjar. De fet, la gran majoria dels ocells que capturem no fan més de 15 o 20 centímetres.
I aquesta setmana hem capturat 2 pinsans comuns, femelles, amb anella de Brusseles i un altre de Dinamarca.
Espero haver-te resolt els dubtes, però...quin és el sexe del pinsà borroner que surt a la foto?
Estimada Aïda!!
ResponEliminaCelebro que hagis respost tant brillantment les meves preguntes!!!! jajajaja.
Ara m'han sorgit uns quants dubtes més...
a veure, parles de que les gavinetes de tres dits són individus que viuen a Nidingen tot l'any i que no és sap com s'ho fan per evitar la consanguinitat en la reproducció, de quina manera afecta la consanguinitat entre membres d'una mateixa colònia?
Un altre dels meus dubtes és l'individu que porta l'anella de les Illes Britàniques quantes vegades ha estat capturat per a arribar a la conclusió de que s'ha quedat a Nidingen?
Potser que aquí veguem Gavinetes de tres dits? :) ara ja m'hi fixaré i si en veig alguna ja t'ho diré!! :)
Quin és el procediment a seguir amb els Pinsans Comuns que heu capturat de Brusseles i de Dinamarca? és tornen a anellar? Com ho sabrien en altres estacions que són procedents d'aquests països i que han estat capturats a Suècia?
Ja veus que a mi tal i com em resols uns dubtes al moments m'en surten uns quants més!!! jajajaja
I ara bé la millor part, la resposta a la teva pregunta!!!
El sexe del Pinsà Borroner que surt a la foto és...FEMELLA!!!! i m'atreviré a dir-te perquè: El Pinsà Borroner mostra uns colors diferents segons el sexe a causa del seu dimorfisme sexual.
Mentre que el mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les parts inferiors vermell rosat, la femella té les parts superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat.
Espero que la meva resposta sigui la correcta i que t'hagi satisfet!!! ;)
Aqui fa falta més cronica de gran hermano
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMiquel Miquel, aquest no és el lloc ni el moment, no m'estiris de la llenguaaa.
ResponEliminaQuan fem un soparet t'explico historietes de les que t'agraden :p
Abraçada!
Uau!! ja ets a l'illa! que bé! i cuanto pajaro i faro suelto ;-P Si us enfadeu podeu anar cada un a un far...
ResponEliminaBé gaudeix de cada ocell i ja saps que aquest "turista" 250.000 és el que hauràs d'anar a trobar a l'altre punta del món...
Ptns
pepitopepins
pd:aquí ja han arribat les orenetes
Jaume, amb la ratlla al mig estàs més guapo, quin canvi eh!
ResponEliminaPepins, efectivament hi ha hagut gent que ha dormit al far, però és més un tema de romanticisme, crec.
I seria genial trobar-me aquest tord en una altra ocasió!! Per cert, ahir vam trobar un pit-roig anellat a Espanya ;)
Muaks
Hola trasto, ja m'he pantinat diferent. Espero que t'agradi. Quant vulguis fem un skype i parlem.
ResponEliminaun petonet,
Jaume.
Olga: FELICITATS! Sí. El pinsà borroner de la foto és una femella, el mascle té el pit de color salmó vermellós.
ResponEliminaPel que fa a les gavineta de tres dits, no viuen tot l'any aquí, migren com totes. M'ho havia explicat una persona d'aquí, però es veu que s'ho va inventar, jajaja, i jo m'ho vaig creure.
Recorda que aquesta espècie es reprodueix als penya-segats de la costa oest d'Europa, però viu a alta mar la resta de l'any.Durant l'estiu es pot veure a les illes que hi ha al nord d'Escòcia, Islàndia, Groenlàndia. L'hivern baixen una mica més cap al sud (fins arribar a la Península Ibèrica), però a la costa atlàntica.
I quan captures un ocell que ja està anellat (recaptura), no pots anellar-lo una altra vegada, a no ser que no es llegeixi bé el número o que l'anella estigui mal posada i li fagi mal a l'ocell.
S'dentifica l'espècie, es data i sexa i es pesa. S'apunta el codi de l'anella estrangera i s'envia a la Oficina Nacional d'Anellament (en aquest cas a Estocolm). Aquesta es posa en contacte amb l'organització EURING que recopila el conjunt de bancs de dades d'anellament d'uns 30 països d'Europa.
Aleee, espero que estiguis satisfeta!
Muaks
:) supersatisfeta!!! ara vaig al següent post que també tinc dubtes!!! ;)
ResponEliminaMuaks*
Molt bé aquets clase magistral que ens has fet en u moment. Aixi m'agrada compis de traster que aprenguem cosetes totes juntes :)
ResponEliminaPer cert, ara m'ha vingut una pregunta a mi ... els animalillos quan el vas a anellar es deixen o es mouen? per que els grans si es revolten, ha de fer una mica de respecte, no?
Moltes felicitats per ser la anelladora del nº 250000!!!! que guay tot el que ens explicas... em fas una enveja... bueno maca molts petonets i dsifruta molt!!!