Ottenby

Diuen que la perfecció no existeix, però jo avui l’he viscuda! 

M’he llevat i teníem el dia lliure. Després de fer un café i xerrar una estona amb els cavalls que tenia just davant de la cuina, he trucat al Peter, l’últim anellador amb qui vaig estar a Gotland, perquè sabia que aquesta setmana estaria per Öland amb uns amics. Ha coincidit que m’ha dit que estaven al sud de l’illa buscant el papamosques menut (Ficedula parva), un ocell que fa temps que vull veure però que encara no he tingut la ocasió. I he tingut la gran sort que la jefa m’ha deixat el seu cotxe. M’he dutxat, m’he preparat la motxilla amb entrepans, els prismàtics, l’aigua, la càmera i el mapa, i carretera i manta! 

Mentre conduïa tenia a la meva esquerre prats immensos banyats de flors d'un groc llimona, a la dreta em quedaba el mar, i el dia era esplèndit. 

Al final ens hem trobat a Ottenby, una de les estacions d’anellament més famoses d’Europa i que encara no havia visitat. He conegut l’altre Peter i la Krestin, hem dinat peix fregit amb patates en un restaurant amb vistes al mar (que m’ha sentat com Déu perquè la majoria dels meus companys de pis són vegetarians i mengem tots junts) i hem anat a buscar la cuereta citrina (Motacilla citreola), és un ocell que acostuma a estiuejar a Sibèria i Rússia i hiverna al Sud-est asiàtic, però la gent n'havia vist un exemplar feia estona per allà. Buscant buscant, al final no l’hem trobat. De totes maneres hem vist xarrasclets, gamba roja, oca del Canadà, ànec cullerot, fredelugues, orenetes...

D’allà hem marxat a uns aiguamolls protegits per la Unió Europea i hem vist gavines vulgars incubant els ous als nius, fredelugues joves i dos fumarells negres (espècie que veia per primera vegada). 

Després m’han dit d’anar a veure una àliga marina (Haliaeetus albicilla), perquè havien trobat un niu ahir i la van veure. Jo no havia vist mai aquesta àliga, no viu al sud d'Europa. Hem agafat els cotxes i hem anat cap allà. Hem estat mirant però no vèiem res, només un niu enorme al damunt de tot d’un pi. Hem esperat una estona, hem canviat de posició, mentrestant hem vist una arpella mascle volant per allà i, finalment, hem tornat a mirar el niu i hi havia dues àligues joves aletejant amb força. Ha estat espectacular. 

D’allà hem marxat a la casa que té llogada la Krestin, un lloc gegant amb jardí, una casa antiga amb cuina de llenya i unes escales velles de fusta que dóna a les habitacions. Hem sopat al jardí un salmó al forn amb patates i espinacs i un gelat de postres. Hem xerrat sobre ocells, del projecte en el qual estic treballant, de telescopis, d’Espanya, d’insectes i de moltes altres coses. Quan ja es feia fosc i havia de marxar, m’han ensenyat el paller i hi hem sentit polls de mussol, hem pujat amb les escales per anellar-los, però no els hem trobat. Hem obert la porta perquè entrés llum per no caure per les escales, però ha estat un error perquè han deixat de sentir-se. 

Quan agafava el cotxe, la Kristin m’ha fet una forta abraçada i m’ha dit que era una mare molt fashion, llavors m’ha demanat que li enviés un missatge per dir-li que havia arribat bé a casa…increïble. 

He pujat al cotxe, he posat bona música, m’he creuat amb un cérvol i he pensat que la perfecció, en alguns moments, existeix.

Al nord de l'illa

Ja fa uns dies que vaig arribar a Öland, aquesta illa és tan bonica!Hi ha més de 20 reserves naturals.

Vivim al nord de l'illa, a una parcel·la amb tres cases, totes del mateixos propietaris. El propietari estava casat i viva a Estocolm, va venir a passar l'estiu amb la seva dona i es va enamorar d'una altra a Öland. Ara viuen en aquest paradís i tenen fills, tres cases, 3 cavalls, dos gossos, un gat...os pongo un poco de chicha, que si no os dormís, jeje.

A la casa som 2 polonesos, un alemany, 2 sueques i jo. La gent és jove i interessant i la casa és de somni.

La feina, fins el moment, ha consistit en rastrejar diverses zones boscoses i llacunes. Ens donen 3 o 4 mapes cada dia per trobar totes les caixes niu que hi ha (al voltant de 1200). Un cop trobo les caixes, les haig d'obrir, mirar si hi ha niu, de quina espècie (fins ara eren tots de mallarenga, que fan els nius amb molsa, plomes, gespa…) però aquesta setmana ja estem començant a trobar nius de papamosques (molt més arcaics, fets amb herba seca).

                      caixa niu                                    (1) - niu de papamosques                             (2) - niu de mallarenga

(1) (2) - Fotos extretes de http://www.birchmoth.com

Els mascles de papamosques fa dies que canten i estan buscant el millor territori per reproduïr-se, van com bojos d'una caixa niu a l'altra, per veure quina és la més idònia, fan molta gràcia. Les femelles es deixen veure des de la setmana passada. I fa dos dies que ja hem començat a trobar ous, són de color blau.

Ponen un ou cada dia, i quan els han posat tots (el mínim són 4, i per això revisem els nius cada 4 dies), s’estan uns 12 dies incubant-los fins que surten els pollets. Llavors la feina serà anotar quants sobreviuen i, quan tinguin 7 dies, els hem d'extreure sang (s’està investigant com influeix la malària als papamosques), anellar-los (per després saber quin és quin) i pesar-los.

Sona bé. De moment, caminem moltes hores i tinc el cos ple de picades, però per la resta tot bé. No és una feina complicada i a vegades es fa avorrida perquè sempre visitem les mateixes zones i es tracta d’anar obrint i tancant caixes. Però em temo que d’aquí 15 dies la cosa serà molt entretinguda i anirem tots de cul amb els pollets.

Ah, per cert, vam fer una barbacoa amb els de l'altre grup que hi ha al sud d'Öland per veure i celebrar el magnífic i espectacular programa d'Eurovión, jajaja. Era de chiste, estàvem davant de la tele un noruec, una suïssa, dos alemanys, una francesa, dos polonesos, una sueca i jo (representando Spain). No sé  si algú de vosltres el va veure, però no sabia si amagar-me sota el llit o somriure com si no hagués passat res. I ells em preguntaven: What does "que me quiten lo bailao" mean? Mare meva, quina vergonya!!!

---------------------------------------------

La resposta al quiz.

Segons la meva opinió, la última resposta (la més votada) es pot donar per correcta si s’és una mica permisiu. És evident que la temperatura influeix i que estan preparats genèticament i anatòmicament per migrar…

Però si ens posem estrictes, la real causa de la migració, pel que tinc entès, és la disponibilitat de menjar i la recerca de nous llocs adients per nidificar.

Molts ocells petits s’alimenten de fruits, llavors, invertebrats, etc i al nord d’Europa la temperatura és massa baixa a l’hivern com per trobar-hi menjar suficient. Els ocells adults migren cap al sud per alimentar-se durant l’hivern i tornen al nord a la primavera per reproduïr-se i alimentar els polls. A l'estiu, els polls són joves i aprenen a volar i a alimentar-se sols. A la tardor, fan la segona migració de l'any (aquesta vegada adults i joves) cap a un lloc més càlid on puguin trobar menjar.

“Els ocells migren per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor; es mouen cap a llocs on poden criar més polls que si es quedessin com a residents. Les espècies que migren ho fan perquè el clima ofereix millors ambients per alimentar-se, i en les zones de cria millors condicions per criar els polls”

“Les migracions són molt costoses per totes les espècies d'ocells. No només les llargues distàncies sinó que hi ha altres inconvenients. Mal temps durant el viatge, escassetat d'aliments durant la ruta, depredadors, problemes de navegació i interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui dificultós.

L'Anellament científic d'ocells ens brinda una oportunitat immillorable per testar totes aquestes hipòtesis relacionades amb la migració dels ocells.”

http://www.reservanaturalsebes.org

De Gotland a Öland, y tiro porque me tocand

Aquesta setmana estic especialment feliç, i no dic contenta, dic feliç (encara no sé com diferenciar aquesta paraula en anglès). Vull donar les gràcies a l’Olga i l'Anna i la Jurqui, al Sergi, a la Victoria, a la Marta i a l’Antonio per omplir els buits de soledat d’aquesta setmana i per animar-me a acceptar la feina que se m’ha presentat. Gràcies al Thord, per ajudarr-me a venir a Suècia i endinsar-me en el món dels ocells, al Leo i l'Åsa, per acollir-me a Sundre i haver estat extraordinàriament amables i propers, tot i la meva sobtada marxa.  Gracias, Diego, por apoyarme en este cambio de rumbo aunque no supieras el motivo. Gràcies a la meva família per estar orgullosos de mi encara que això de deixar una feina per anar a anellar ocells a Suècia els soni estrany. I gràcies al meu pare per haver-me ensenyat a moure’m sola per la vida, m’ acompanyi sempre i em doni força.

Bé, dit això, Gotland és una illa un tant estranya. Per una banda, Visby (la capital) és una ciutat construida a l’època medieval, envoltada per una muralla de pedra amb arcs, portes i torres…una preciositat. Passejar-se per allà és una delícia i cada racó és únic: les portes de les cases, les finestres, les flors… 

Visby, la capital

Per una altra banda, jo he estat a l’estació d’anellament de Sundre, un poblet a la punta final de la illa, al sud-oest, a uns 100 km de Visby. 

Entre mig, el paisatge és una barreja entre platges desertes amb pins i barques a la sorra i prats de gespa amb cavalls i ovelles. De cases n’hi ha poques però són una passada. És una illa molt turística a l’estiu, per la qual cosa ara està buida i és com si estigués mig abandonada però s’intueix l’èxit estiuenc per l’estil de les cases i els anuncis de lloguer als suros del súpers.

Per anellar havíem d'agafar el cotxe, l'estació està a uns 5 km de la casa, i sabeu a quina hora sortíem? A les 3,45h. Cada setmana anaven retrassant un quart l'hora de sortida perquè el sol surt abans, o sigui que els termos de cafè anaven que volaven. Les espècies noves per mi han estat el durbec (Coccothraustes coccothraustes) tant mascle com femella, un ocell força gran i amb un bec molt fort. Els vaig treure unes paparres dels ulls i no em vaig veure amb cor d'anellar-los, si et pilla un dit te'l deixa fi. O sigui que li vaig cedir els honors al Leo. I l'altre és l'ocell sedós (Bombycilla garrulus), també gran, amb unes plomes llargues al cap i unes altres a l'ala que són d'un fucsia quasi florescent...bastant espectacular.

Com ja sabeu segons els meus plans inicials encara m’hauria de quedar durant un mes i mig aquí i continuar anellant. No m’ha donat temps ni de veure l’illa, ni de conèixer tota la gent que hagués conegut si m’hagués quedat, ni de veure totes les espècies noves que m’esperaven, però m’ha sorgit un imprevist! 

Aquesta setmana m’han trucat de la Universitat d’Uppsala i després de fer-me una entrevista per telèfon, m’han dit que si volia la feina era meva, i després d’alguns dubtes i inseguretats, he acceptat. La feina consisteix en fer de tècnic de camp a Öland (una illa entre el continent i Gotland) per un projecte d’investigació sobre diverses qüestions de dues espècies d’ocell: papamosques (Ficedula hypoleuca) i papamosques de collar (Ficedula albicollis).

Miraré d’explicar-vos alguna cosa quan m’hagi adaptat, només fa tres dies que estic treballant.

Salut!