De Gotland a Öland, y tiro porque me tocand

Aquesta setmana estic especialment feliç, i no dic contenta, dic feliç (encara no sé com diferenciar aquesta paraula en anglès). Vull donar les gràcies a l’Olga i l'Anna i la Jurqui, al Sergi, a la Victoria, a la Marta i a l’Antonio per omplir els buits de soledat d’aquesta setmana i per animar-me a acceptar la feina que se m’ha presentat. Gràcies al Thord, per ajudarr-me a venir a Suècia i endinsar-me en el món dels ocells, al Leo i l'Åsa, per acollir-me a Sundre i haver estat extraordinàriament amables i propers, tot i la meva sobtada marxa.  Gracias, Diego, por apoyarme en este cambio de rumbo aunque no supieras el motivo. Gràcies a la meva família per estar orgullosos de mi encara que això de deixar una feina per anar a anellar ocells a Suècia els soni estrany. I gràcies al meu pare per haver-me ensenyat a moure’m sola per la vida, m’ acompanyi sempre i em doni força.

Bé, dit això, Gotland és una illa un tant estranya. Per una banda, Visby (la capital) és una ciutat construida a l’època medieval, envoltada per una muralla de pedra amb arcs, portes i torres…una preciositat. Passejar-se per allà és una delícia i cada racó és únic: les portes de les cases, les finestres, les flors… 

Visby, la capital

Per una altra banda, jo he estat a l’estació d’anellament de Sundre, un poblet a la punta final de la illa, al sud-oest, a uns 100 km de Visby. 

Entre mig, el paisatge és una barreja entre platges desertes amb pins i barques a la sorra i prats de gespa amb cavalls i ovelles. De cases n’hi ha poques però són una passada. És una illa molt turística a l’estiu, per la qual cosa ara està buida i és com si estigués mig abandonada però s’intueix l’èxit estiuenc per l’estil de les cases i els anuncis de lloguer als suros del súpers.

Per anellar havíem d'agafar el cotxe, l'estació està a uns 5 km de la casa, i sabeu a quina hora sortíem? A les 3,45h. Cada setmana anaven retrassant un quart l'hora de sortida perquè el sol surt abans, o sigui que els termos de cafè anaven que volaven. Les espècies noves per mi han estat el durbec (Coccothraustes coccothraustes) tant mascle com femella, un ocell força gran i amb un bec molt fort. Els vaig treure unes paparres dels ulls i no em vaig veure amb cor d'anellar-los, si et pilla un dit te'l deixa fi. O sigui que li vaig cedir els honors al Leo. I l'altre és l'ocell sedós (Bombycilla garrulus), també gran, amb unes plomes llargues al cap i unes altres a l'ala que són d'un fucsia quasi florescent...bastant espectacular.

Com ja sabeu segons els meus plans inicials encara m’hauria de quedar durant un mes i mig aquí i continuar anellant. No m’ha donat temps ni de veure l’illa, ni de conèixer tota la gent que hagués conegut si m’hagués quedat, ni de veure totes les espècies noves que m’esperaven, però m’ha sorgit un imprevist! 

Aquesta setmana m’han trucat de la Universitat d’Uppsala i després de fer-me una entrevista per telèfon, m’han dit que si volia la feina era meva, i després d’alguns dubtes i inseguretats, he acceptat. La feina consisteix en fer de tècnic de camp a Öland (una illa entre el continent i Gotland) per un projecte d’investigació sobre diverses qüestions de dues espècies d’ocell: papamosques (Ficedula hypoleuca) i papamosques de collar (Ficedula albicollis).

Miraré d’explicar-vos alguna cosa quan m’hagi adaptat, només fa tres dies que estic treballant.

Salut!