Ottenby

Diuen que la perfecció no existeix, però jo avui l’he viscuda! 

M’he llevat i teníem el dia lliure. Després de fer un café i xerrar una estona amb els cavalls que tenia just davant de la cuina, he trucat al Peter, l’últim anellador amb qui vaig estar a Gotland, perquè sabia que aquesta setmana estaria per Öland amb uns amics. Ha coincidit que m’ha dit que estaven al sud de l’illa buscant el papamosques menut (Ficedula parva), un ocell que fa temps que vull veure però que encara no he tingut la ocasió. I he tingut la gran sort que la jefa m’ha deixat el seu cotxe. M’he dutxat, m’he preparat la motxilla amb entrepans, els prismàtics, l’aigua, la càmera i el mapa, i carretera i manta! 

Mentre conduïa tenia a la meva esquerre prats immensos banyats de flors d'un groc llimona, a la dreta em quedaba el mar, i el dia era esplèndit. 

Al final ens hem trobat a Ottenby, una de les estacions d’anellament més famoses d’Europa i que encara no havia visitat. He conegut l’altre Peter i la Krestin, hem dinat peix fregit amb patates en un restaurant amb vistes al mar (que m’ha sentat com Déu perquè la majoria dels meus companys de pis són vegetarians i mengem tots junts) i hem anat a buscar la cuereta citrina (Motacilla citreola), és un ocell que acostuma a estiuejar a Sibèria i Rússia i hiverna al Sud-est asiàtic, però la gent n'havia vist un exemplar feia estona per allà. Buscant buscant, al final no l’hem trobat. De totes maneres hem vist xarrasclets, gamba roja, oca del Canadà, ànec cullerot, fredelugues, orenetes...

D’allà hem marxat a uns aiguamolls protegits per la Unió Europea i hem vist gavines vulgars incubant els ous als nius, fredelugues joves i dos fumarells negres (espècie que veia per primera vegada). 

Després m’han dit d’anar a veure una àliga marina (Haliaeetus albicilla), perquè havien trobat un niu ahir i la van veure. Jo no havia vist mai aquesta àliga, no viu al sud d'Europa. Hem agafat els cotxes i hem anat cap allà. Hem estat mirant però no vèiem res, només un niu enorme al damunt de tot d’un pi. Hem esperat una estona, hem canviat de posició, mentrestant hem vist una arpella mascle volant per allà i, finalment, hem tornat a mirar el niu i hi havia dues àligues joves aletejant amb força. Ha estat espectacular. 

D’allà hem marxat a la casa que té llogada la Krestin, un lloc gegant amb jardí, una casa antiga amb cuina de llenya i unes escales velles de fusta que dóna a les habitacions. Hem sopat al jardí un salmó al forn amb patates i espinacs i un gelat de postres. Hem xerrat sobre ocells, del projecte en el qual estic treballant, de telescopis, d’Espanya, d’insectes i de moltes altres coses. Quan ja es feia fosc i havia de marxar, m’han ensenyat el paller i hi hem sentit polls de mussol, hem pujat amb les escales per anellar-los, però no els hem trobat. Hem obert la porta perquè entrés llum per no caure per les escales, però ha estat un error perquè han deixat de sentir-se. 

Quan agafava el cotxe, la Kristin m’ha fet una forta abraçada i m’ha dit que era una mare molt fashion, llavors m’ha demanat que li enviés un missatge per dir-li que havia arribat bé a casa…increïble. 

He pujat al cotxe, he posat bona música, m’he creuat amb un cérvol i he pensat que la perfecció, en alguns moments, existeix.