Donegal i Baile Átha Cliath

Donegal

El finde passat vaig anar de ruta amb la Mireia per tota la costa oest. Ens vam perdre de nit amb el cotxe, podríem dir que vam acabar fent una ruta circular fins acabar al mateix poble gràcies a la meva orientació, ehem...menys mal que m'ho perdona tot ;)

Vam aconseguir arribar al poble on havíem reservat l'hostal, però vam arribar a les 12 de la nit (dues hores més tard del previst) i estava tancat, així que després de buscar allotjament sense sort (bé s'ha de dir que dos nois ens van convidar a cerveses i ens van oferir casa seva però vam desestimar el plan) tenint en compte que eren les 2,30 de la nit i que estàvem mortes...vam acabar dormint al cotxe, ens vam fer unes cortines amb les tovalloles i vam dormir de fàbula! Al matí següent ens vam llevar amb l'esquena una mica encarcarada i vam veure que feia un sol magnífic, o sigui que ens vam prendre un cafè aiguaxirri i vam agafar la carretera de costa. Bon cotxe, bona companyia i uns paisatges brutals!!!

Vam anar a veure uns dels penya-segats més grans d'Europa i estava tot plagat d'ovelles i cabres, típiques d'aquí. Li vaig voler fer una foto a la Mireia amb una ovella al darrere, que no parava de bramar, i de sobte ens va començar a perseguir amb els ulls grocs aquests que tenen i vam haver de sortir per poteees!!!jajaja

Semblen tan inofensives, elles...

Al dia següent, vam seguir tota la costa fins arribar a Galway i vam tornar cansades i contentes de poder haver fet el primer viatge juntes després de 19 anys d'amistat.

Una vegada a Dublin vam fer una truita de patates, pernil ibèric, formatge de Zamora i maduixes de Huelva per acomiadar-nos com dues senyores. Al dia següent al matí vaig agafar l'avió cap a Suècia i, encara que sembli mentida, m'hagués quedat a Irlanda amb els ulls tancats. Per cert, l'endemà era l'aniversari de la Mireia, em sembla que encara té l'espineta clavada. Perdona'm bonica!

Baile Átha Cliath

Volia tornar a esmentar aquesta ciutat perquè m'ha donat milers de bons moments, m'enduc molt més del que esperava! Com ja us he dit, és una ciutat plena de vida, amb música a qualsevol racó. Passejant amb la Marta, una amiga que he conegut allà, vaig topar-me amb una senyora tocant l'arpa! Sempre he pensat que ha de ser un dels instruments més difícils de tocar.

També i havia gent fent fent espectacles diversos:

A aquest viatge li poso un 10, sobretot per la gent magnífica que he conegut o ja coneixia i que m'han regalat tan bons moments. Mil gràcies a la Mireia, que m'ha obert les portes de casa seva i m'he sentit més bé que a la meva, per ser una gran amiga, pels riures i converses, per la seva sinceritat, per fer de mami, per la flauta irlandesa que m'ha regalat i per ser ella. A la Marta i l'Antonio, gent extraordinària, ha sido una suerte conoceros! Gracias por la harmónica Marram, te debo una canción! A la Marta B, Esti, Jesús, Kyle, Bruna, Khan, el Ramonet, Sailena, Breñán, Conor, Anthony.....

Dublin

Els dies em passen volant i m'encantaria poder-vos explicar moltes coses, però llavors el blog seria una esclavitud, i com ja sabeu, aquest viatge éstà per disfrutar i desfer-me de totes aquelles obligacions que m'asfixiaven, no me'n buscaré de noves ;)

Dublín és una ciutat petita, és fàcil moure's per aquí caminant i la gent és fantàstica. Els irlandesos són en general oberts, amb molt sentit de l'humor i amb ganes de xerrar i conèixer el motiu que et fa visitar el seu estimat país. La majoria dels joves toquen algun instrument de música i toquen en directe a qualsevol pub, mentre la gent gran els escolta amb una pinta a la mà i se'ls cau la baba mirant com el jovent continua la tradició irlandesa.

Els diumenges vaig a un bar on toquen jazz en directe, són uns iaios que ronden els 80 anys i que toquen extraordinàriament bé. I no només parlo de la tècnica sinó que, com tot jazz, s'ha de viure. Tenen una energia dintre que no es pot explicar, em transmeten unes ganes de ballar i cantar i tocar...i visca la Pepa!

El diumenge passat vaig conèixer uns irlandesos molt catxondos, ens vam passar tota la tarda xerrant i bebent i de sobte, un d'ells, em va dir que era el seu aniversari, feia 32 anys. Total, que me'n vaig anar cap al trompetista i li vaig demanar que toquessin Happy Birthday, els tios no només ho van fer encantats sinó que van cantar la cançó amb veu ronca a lo Louis Amstrong! Genial!jajaja, després el noi quasi m'estrangula, però bueno, va ser divertit. Em vaig fer una foto amb els irlandesos lokos:

Aquests dies he estat pràcticament amb gent espanyola que són amics de la meva amiga i hem sortit bastant de festa...les fotos no són per ensenyar, estem una mica perjudicats, ehem.

I bé, penso que per avui ja està. Aquesta tarda agafem un cotxe i anem cap a Donegal, dilluns agafo l'avió cap a Suècia, i ja us aniré posant al dia de tot.

I vosaltres, com esteu? Us trobo a faltar!!!

Howth

El diumenge passat vam anar a visitar Howth, que està en una península just per sobre de Dublin, a 30 minuts en tren…i per què vam anar? Doncs perquè la Mireia, la amiga amb qui estic vivint, em va dir que era un poble pesquer molt maco i que era molt habitual veure foques…i li vaig dir ÁMONOS!

Quan vam arribar vam anar a veure un far que hi havia a la punta de tot i a la vora del mar, en una roca, em va semblar veure uns ocells molt bén camufalts, no es veien però n’hi havien uns 10 exemplars. 

Després vam fer una excursioneta que voreja els penya-segats…i vaig poder veure tres tipus de gavians diferents: gavina vulgar (Larus ridibundus), gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) i gavià fosc o gavinot (Larus marinus), no ho sé perquè són molt semblants excepte el color de les potes, i no ho vaig veure, però les dues espècies tenen les ales negres amb el marge blanc.

http://www.esacademic.com/

http://www.israbirding.com/

Després de la caminada, enmig d’un penya-segat vaig veure, a més d’una colònia important de gavians, dos nius de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)! La primera vegada que ho veia…però no hi havia cap ou. I, alehops! Un dofí va aparèixer del no res! Va ser un vist i no vist o sigui que no tinc foto ;(

Tornant, vam anar al port en busca de les foques i efectivament després de 20 inquietants minuts les vam veure!!! Van sovint al port a demanar menjar a la gent les molt listilles, però les gavines, que són unes males pècores van fer tot el possible per robar-los tots els peixos que podien i, en una ocasió, ho van aconseguir amb una foca jove i inexperta, mireu la foto de l’esquerre:

Després, ens va agafar la gana i vam fer un fish and chips en un garito, unes cerveses i uns entrepans. El tio ens va atendre fatal, estava ple de gent, va trigar una eternitat a portar-nos el jalo i una altra per cobrar-nos, tanta que no ho va fer mai perquè finalment vam decidir-nos a fer un simpa dels grans! Jajaja

La Calçada dels Gegants

Després de dormir a Belfast, la meva amiga i jo, vam agafar el cotxe ben d’hora al matí, perquè a partir de les 8h s’havia de pagar i com ja sabeu sóc més catalana que tots vosaltres ;) 

Vam agafar carretera i manta, i la histèria estava assegurada una altra vegada perquè a les autopistes irlandeses hi ha una mitjana de 3 rotondes cada 5 minuts!!! No ens ho podíem creure, i cada vegada que agafàvem la rotonda ens preguntàvem si ens vindria un cotxe de cara…No puedorrrr! Menys mal que tenia al bolso un CD que m’havia preparat el Pepito i que ens va salvar el viatge: MOLTES GRÀCIES PEPINS!

Vam parar a un bareto de carretera, el de la senyora Molly i vam esmorzar ous remenats i cafè amb llet davant de la llar de foc ;) La dona reia de mi perquè em va oferir pa amb canyella i em sembla que amb la meva cara ho vaig dir tot, oi Anna?

D’allà vam continuar el nostre viatge fins la Gran Calçada del Gegant. Ens vam plantar davant d’un paisatge singular i únic format pel voltant de 40.000 columnes hexagonals de basalt (roca ígnia volcànica) després que fa una 60.000 anys es refredés “in situ” i lentament la lava d’un cràter. Aquest lloc ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat i Reserva Natrural Nacional…i ara veureu per què:

De totes maneres, l'Anna alias Jurqui, és geòloga o sigui ja podries posar algun comentari d'aquells teus i ens expliques alguna coseta sobre aquesta formació...vas dir que a Catalunya també n'hi han?

Bueno, a tot això, Irlanda té una llegenda mooolt antiga que ens explica com es va formar aquest paisatge:

      http://leyendas-paganas.blogspot.com

I les platges...espectacularment salvatges! 

Després d’aquesta excursioneta vam acabar anant a parar a un poblet de costa que es diu Portstewart on ens vam topar per casualitat amb el millor allotjament que podríem haver trobat: The Independent Hostel. Vam entrar i no hi havia ningú, però vam trobar un post-it que deia: Hola, sóc el Rick, vindré d’aquí una estona. Teniu cafè i te a la cuina. Llavors va ser quan vam veure una sala amb la llar de foc i un gatulis rosset i vam decidir que ens havia tocat la loteria…al final les habitacions eren súper barates i vam estar millor que a casa nostra.

A l’endemà ens vam llevar ben descansades i vam atravessar mitja Irlanda de nou per tornar cap a Dublin.

El primer dia a Irlanda: Belfast

Bon dia a tothooom!

Dilluns passat vaig aterrar a Irlanda i des de llavors que no he parat ni un segon! Vaig trobar-me amb una amiga a l’aeroport de Dublin, vam anar cap a l’hostal i vam anar a fer unes pintes amb uns col·legues que viuen aquí.

Al dia següent vam llogar un cotxe i va ser tota una experiència això de conduir per l’esquerre…vam tenir més d’un susto i uns quants atacs de riure histèrics fins que vam arribar a Belfast. 

Allà vam trobar un alberg, vam deixar les maletes i vam anar a veure els famosos murals.

Suposo que alguns de vosaltres ja sabeu la causa d’aquests murals però us faig cinc cèntims d'una part de la història d'Irlanda.

Al s. XII, el rei de la provincia irlandesa de Leinster, Dermot MacMurrough, va ser expulsat del país pel Gran Rei d’Irlanda Rory O’Connor i va exiliar a Anglaterra. L’home es creia molt avispat i va demanar ajuda als anglesos per recuperar el seu regne, però…PREMIO! Va ser llavors quan el rei Enric II d’Anglaterra va aprofitar l’ocasió per conquerir Irlanda del Nord, la qual va acabar sent dominada pels anglesos fins l’actualitat. 

Al s. XVI la reina Isabel I reforça el seu control d’Irlanda enviant immigrants anglesos i escocesos a Irlanda i viuen a terres expropiades dels mateixos irlandesos.

Al s. XVII, Oliver Cromwell (líder polític i militar anglès) dirigeix una campanya molt violenta per imposar la seva religió (protestant) als irlandesos (inicialment catòlics). Van haver-hi milers d’assassinats i van desposseir de les seves terres aquells que no seguissin la religió protestant.

Al s. XVIII es redacta al Codi Penal la limitació de les terres a la gent catòlica i se’ls nega el dret a vot.

Al 1800 es crea el Acts of Union, s’uneixen Parlaments anglès i irlandès i treballen conjuntament.

Al 1920 es crea l’Estat Lliure d’Irlanda i se separa d’Irlanda del Nord. Per tant, Irlanda del Sud depèn del seu Parlament i Irlanda del Nord depèn de Gran Bretanya. Aquest fet provoca una guerra civil.

Vamoos, vaya rollo us estic foteeent! Va, que ja acabem la historieta...

Al 1969 comencen els problemes coneguts com troubles a Irlanda del Nord. Arriben tropes britàniques després dels motins a Londonderry i l’IRA Provisional (fins llavors era un grup militar que reclamava la independència d’Irlanda del Nord respecte Gran Bretanya, volien unir-se a la resta d’Irlanda del Sud) inicia una campanya violenta. Llavors tenim diversos fronts oberts entre els quals trobem: protestants que ataquen violentament contra l’IRA perquè volen que a Irlanda del Nord la gent sigui de religió protestant i pertanyi al govern de Gran Bretanya, l’IRA Provisional que no vol polititzar-se i l’IRA Oficial que acaba formant un grup políitic. La gent catòlica és completament discriminada i una manera d’expressar-se contra la repressió que estan vivint és pintant murals a la paret. Aquí teniu algunes fotos que vam fer:

Actualment, l’IRA ha deixat les armes i el Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord (la qual és regida per un govern amb poders compartits entre catòlics i protestants).

Bueno per avui crec que ja està, haig de fer el dinar per les compis del piiis.

Per cert, després de passar la nit a Belfast vam anar cap al nord per veure la costa i la Calçada dels Gegants i va ser espectacular…demà us explico com va anar!