La Calçada dels Gegants

Després de dormir a Belfast, la meva amiga i jo, vam agafar el cotxe ben d’hora al matí, perquè a partir de les 8h s’havia de pagar i com ja sabeu sóc més catalana que tots vosaltres ;) 

Vam agafar carretera i manta, i la histèria estava assegurada una altra vegada perquè a les autopistes irlandeses hi ha una mitjana de 3 rotondes cada 5 minuts!!! No ens ho podíem creure, i cada vegada que agafàvem la rotonda ens preguntàvem si ens vindria un cotxe de cara…No puedorrrr! Menys mal que tenia al bolso un CD que m’havia preparat el Pepito i que ens va salvar el viatge: MOLTES GRÀCIES PEPINS!

Vam parar a un bareto de carretera, el de la senyora Molly i vam esmorzar ous remenats i cafè amb llet davant de la llar de foc ;) La dona reia de mi perquè em va oferir pa amb canyella i em sembla que amb la meva cara ho vaig dir tot, oi Anna?

D’allà vam continuar el nostre viatge fins la Gran Calçada del Gegant. Ens vam plantar davant d’un paisatge singular i únic format pel voltant de 40.000 columnes hexagonals de basalt (roca ígnia volcànica) després que fa una 60.000 anys es refredés “in situ” i lentament la lava d’un cràter. Aquest lloc ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat i Reserva Natrural Nacional…i ara veureu per què:

De totes maneres, l'Anna alias Jurqui, és geòloga o sigui ja podries posar algun comentari d'aquells teus i ens expliques alguna coseta sobre aquesta formació...vas dir que a Catalunya també n'hi han?

Bueno, a tot això, Irlanda té una llegenda mooolt antiga que ens explica com es va formar aquest paisatge:

      http://leyendas-paganas.blogspot.com

I les platges...espectacularment salvatges! 

Després d’aquesta excursioneta vam acabar anant a parar a un poblet de costa que es diu Portstewart on ens vam topar per casualitat amb el millor allotjament que podríem haver trobat: The Independent Hostel. Vam entrar i no hi havia ningú, però vam trobar un post-it que deia: Hola, sóc el Rick, vindré d’aquí una estona. Teniu cafè i te a la cuina. Llavors va ser quan vam veure una sala amb la llar de foc i un gatulis rosset i vam decidir que ens havia tocat la loteria…al final les habitacions eren súper barates i vam estar millor que a casa nostra.

A l’endemà ens vam llevar ben descansades i vam atravessar mitja Irlanda de nou per tornar cap a Dublin.