Bon dia a tothooom!
Dilluns passat vaig aterrar a Irlanda i des de llavors que no he parat ni un segon! Vaig trobar-me amb una amiga a l’aeroport de Dublin, vam anar cap a l’hostal i vam anar a fer unes pintes amb uns col·legues que viuen aquí.
Al dia següent vam llogar un cotxe i va ser tota una experiència això de conduir per l’esquerre…vam tenir més d’un susto i uns quants atacs de riure histèrics fins que vam arribar a Belfast.
Allà vam trobar un alberg, vam deixar les maletes i vam anar a veure els famosos murals.
Suposo que alguns de vosaltres ja sabeu la causa d’aquests murals però us faig cinc cèntims d'una part de la història d'Irlanda.
Al s. XII, el rei de la provincia irlandesa de Leinster, Dermot MacMurrough, va ser expulsat del país pel Gran Rei d’Irlanda Rory O’Connor i va exiliar a Anglaterra. L’home es creia molt avispat i va demanar ajuda als anglesos per recuperar el seu regne, però…PREMIO! Va ser llavors quan el rei Enric II d’Anglaterra va aprofitar l’ocasió per conquerir Irlanda del Nord, la qual va acabar sent dominada pels anglesos fins l’actualitat.
Al s. XVI la reina Isabel I reforça el seu control d’Irlanda enviant immigrants anglesos i escocesos a Irlanda i viuen a terres expropiades dels mateixos irlandesos.
Al s. XVII, Oliver Cromwell (líder polític i militar anglès) dirigeix una campanya molt violenta per imposar la seva religió (protestant) als irlandesos (inicialment catòlics). Van haver-hi milers d’assassinats i van desposseir de les seves terres aquells que no seguissin la religió protestant.
Al s. XVIII es redacta al Codi Penal la limitació de les terres a la gent catòlica i se’ls nega el dret a vot.
Al 1800 es crea el Acts of Union, s’uneixen Parlaments anglès i irlandès i treballen conjuntament.
Al 1920 es crea l’Estat Lliure d’Irlanda i se separa d’Irlanda del Nord. Per tant, Irlanda del Sud depèn del seu Parlament i Irlanda del Nord depèn de Gran Bretanya. Aquest fet provoca una guerra civil.
Vamoos, vaya rollo us estic foteeent! Va, que ja acabem la historieta...
Al 1969 comencen els problemes coneguts com troubles a Irlanda del Nord. Arriben tropes britàniques després dels motins a Londonderry i l’IRA Provisional (fins llavors era un grup militar que reclamava la independència d’Irlanda del Nord respecte Gran Bretanya, volien unir-se a la resta d’Irlanda del Sud) inicia una campanya violenta. Llavors tenim diversos fronts oberts entre els quals trobem: protestants que ataquen violentament contra l’IRA perquè volen que a Irlanda del Nord la gent sigui de religió protestant i pertanyi al govern de Gran Bretanya, l’IRA Provisional que no vol polititzar-se i l’IRA Oficial que acaba formant un grup políitic. La gent catòlica és completament discriminada i una manera d’expressar-se contra la repressió que estan vivint és pintant murals a la paret. Aquí teniu algunes fotos que vam fer:
Actualment, l’IRA ha deixat les armes i el Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord (la qual és regida per un govern amb poders compartits entre catòlics i protestants).
Bueno per avui crec que ja està, haig de fer el dinar per les compis del piiis.
Per cert, després de passar la nit a Belfast vam anar cap al nord per veure la costa i la Calçada dels Gegants i va ser espectacular…demà us explico com va anar!
Ostres quan vaig estar a Irlanda em vaig quedar amb les ganes de visitar la calçada dels gegants, ho tinc pendent pel proper viatge. Ja em diràs si val la pena.
ResponEliminaQuina enveja que em feu des d'aquí! Ja vindria a recorrer Irlanda amb cotxe!
Anna
Ostras, quin blog tan txatxi i verdolenc! l'obrire cada mati abans de fer res.. ja m'he suscrit amb el google reader i tot!
ResponEliminaGracies per la classe de història Aïda. No deu ser facil això de portar un blog si no si te practica.
ResponEliminaJa te afegit al rss, no s'em passarà cap post per alt.
i els ocells de quina banda están?
ResponEliminaPetons amb peus de gegant!
Pepito
Olé olé olà! sembla que al final estem posant ordre a aquesta complicada i ferotge història. La veritat és que Belfast (altrament coneguda per l'Aïda com a Belfasht) és una ciutat on es respira tensió i al mirar els murals i veure les reixes que separen el barri catòlic de la resta, almenys a mi, em va recórrer pel cos un sentiment estrany, de desconcertant aflicció...difícil de descriure...
ResponEliminaPer cert, què és això del google reader??? Sóc tecnològicament retrassada....
PETONS!!!!