El diumenge passat vam anar a visitar Howth, que està en una península just per sobre de Dublin, a 30 minuts en tren…i per què vam anar? Doncs perquè la Mireia, la amiga amb qui estic vivint, em va dir que era un poble pesquer molt maco i que era molt habitual veure foques…i li vaig dir ÁMONOS!
Després, ens va agafar la gana i vam fer un fish and chips en un garito, unes cerveses i uns entrepans. El tio ens va atendre fatal, estava ple de gent, va trigar una eternitat a portar-nos el jalo i una altra per cobrar-nos, tanta que no ho va fer mai perquè finalment vam decidir-nos a fer un simpa dels grans! Jajaja
Quan vam arribar vam anar a veure un far que hi havia a la punta de tot i a la vora del mar, en una roca, em va semblar veure uns ocells molt bén camufalts, no es veien però n’hi havien uns 10 exemplars.
Després vam fer una excursioneta que voreja els penya-segats…i vaig poder veure tres tipus de gavians diferents: gavina vulgar (Larus ridibundus), gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) i gavià fosc o gavinot (Larus marinus), no ho sé perquè són molt semblants excepte el color de les potes, i no ho vaig veure, però les dues espècies tenen les ales negres amb el marge blanc.
http://www.israbirding.com/
Després de la caminada, enmig d’un penya-segat vaig veure, a més d’una colònia important de gavians, dos nius de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)! La primera vegada que ho veia…però no hi havia cap ou. I, alehops! Un dofí va aparèixer del no res! Va ser un vist i no vist o sigui que no tinc foto ;(
Tornant, vam anar al port en busca de les foques i efectivament després de 20 inquietants minuts les vam veure!!! Van sovint al port a demanar menjar a la gent les molt listilles, però les gavines, que són unes males pècores van fer tot el possible per robar-los tots els peixos que podien i, en una ocasió, ho van aconseguir amb una foca jove i inexperta, mireu la foto de l’esquerre:
Després, ens va agafar la gana i vam fer un fish and chips en un garito, unes cerveses i uns entrepans. El tio ens va atendre fatal, estava ple de gent, va trigar una eternitat a portar-nos el jalo i una altra per cobrar-nos, tanta que no ho va fer mai perquè finalment vam decidir-nos a fer un simpa dels grans! Jajaja
Que tal el saint patrick's day ?
ResponEliminaDoncs la veritat que no ha estat tan xulo com pensava, aquí són un mica deixats. La desfilada amb gent disfressada podria haver estat més currada! O potser les espectatives eren molt altes?
ResponEliminaDe totes maneres, ha estat un dia de festa total, ple de famílies, nens, gent jove, avis...tots amb alguna peça verda. Un dia diferent si més no.
Petons verds
Ahí ahí, un simpa!!!
ResponEliminasi es que a veces se lo merecen!!
Aïda!! Qué guay que t'ho estàs passant! Molts records desde Colòmbia, jo vaig fent per aquí, cada cop amb més feina i anyorant algunes coses de l'altre banda del mediterrani... Però bueno, aquí la gent es molt simpàtica i em recorda molt al Brasil en algunes coses :D Estem en contacte i ens anem llegint, que no et tallin les ales i segueix volant! ;)
ResponEliminaEi quin blog més xulo!. Petons des de Barcelona. Rub
ResponElimina