Dublin

Els dies em passen volant i m'encantaria poder-vos explicar moltes coses, però llavors el blog seria una esclavitud, i com ja sabeu, aquest viatge éstà per disfrutar i desfer-me de totes aquelles obligacions que m'asfixiaven, no me'n buscaré de noves ;)

Dublín és una ciutat petita, és fàcil moure's per aquí caminant i la gent és fantàstica. Els irlandesos són en general oberts, amb molt sentit de l'humor i amb ganes de xerrar i conèixer el motiu que et fa visitar el seu estimat país. La majoria dels joves toquen algun instrument de música i toquen en directe a qualsevol pub, mentre la gent gran els escolta amb una pinta a la mà i se'ls cau la baba mirant com el jovent continua la tradició irlandesa.

Els diumenges vaig a un bar on toquen jazz en directe, són uns iaios que ronden els 80 anys i que toquen extraordinàriament bé. I no només parlo de la tècnica sinó que, com tot jazz, s'ha de viure. Tenen una energia dintre que no es pot explicar, em transmeten unes ganes de ballar i cantar i tocar...i visca la Pepa!

El diumenge passat vaig conèixer uns irlandesos molt catxondos, ens vam passar tota la tarda xerrant i bebent i de sobte, un d'ells, em va dir que era el seu aniversari, feia 32 anys. Total, que me'n vaig anar cap al trompetista i li vaig demanar que toquessin Happy Birthday, els tios no només ho van fer encantats sinó que van cantar la cançó amb veu ronca a lo Louis Amstrong! Genial!jajaja, després el noi quasi m'estrangula, però bueno, va ser divertit. Em vaig fer una foto amb els irlandesos lokos:

Aquests dies he estat pràcticament amb gent espanyola que són amics de la meva amiga i hem sortit bastant de festa...les fotos no són per ensenyar, estem una mica perjudicats, ehem.

I bé, penso que per avui ja està. Aquesta tarda agafem un cotxe i anem cap a Donegal, dilluns agafo l'avió cap a Suècia, i ja us aniré posant al dia de tot.

I vosaltres, com esteu? Us trobo a faltar!!!